De què parlem quan parlem de Cossos menstruants*? O quan ens referim al cicle menstrual? O millor, quina relació guarda aquest cicle amb el sistema capitalista? I amb el patriarcat? Segur que us heu fet aquestes preguntes mil vegades i, probablement, en tingueu una resposta o una posició més o menys clara al respecte. En aquest article no pretendrem establir veritats ni dogmes a seguir, simplement es posaran sobre la taula àtoms (idees) que han de fer-se col·lisionar per a poder llegir el mapa social que ens estructura per dintre i per fora. Potser hi veureu diferents constel·lacions, diferents configuracions, doncs els cossos menstruants es troben travessats per tantes violències que podrem traçar molts itineraris de reflexió al seu voltant.
L’objectiu no és tant fer recull dels condicionants i elements que configuren el cicle menstrual sinó obrir espais de relació i coordinació (agenciaments) més amplis i en relació amb el sistema economicosocial que habiten els nostres cossos. Llançar línies de relació entre el cicle menstrual - el procés de producció d'informació, desinformació i subjectivitats capitalistes - els ritmes productius i els ritmes vitals - la colonització dels cossos i les vides - Biolítica i la gestió dels cossos - La Relació entre Patriarcat i Capitalisme - La necessitat del control reproductiu de l'Imperi - i les Resistències d'autoconeixement i la sororitat com a contrapoder. Si voleu un contingut més orientat al cicle menstrual com a tal, les seves fases, estigmes, experiències, mitologies, arquetips, alimentació, autoconeixement, etc. podeu clicar en aquests enllaços.
La desinformació és una de les principals estratègies que el sistema utilitza en la pugna social i una de les violències més evidents i constants entorn el cicle menstrual. Desacreditant, manipulant i eliminant la informació, recursos i teixit social es gesta la situació que permet crear una veritat acord amb la base productiva i els objectius de classe que regeixen el sistema. Es tracta d'una persecució història del coneixement i, sobretot en aquest cas, de l'autoconeixement del cos i l'autogestió de les persones. Una destrucció integral de la nostra independència per a devenir esclaves i que restem lligades a l'ideari capitalista per a assegurar la perpetuació del seu poder i domini hegemònics.
L’apropiació de “la veritat”, junt amb la seva posterior estigmatització i creació de nous dogmes va acompanyada d’un procés de violència desfermada que, en el cas que ens ocupa, es situa en la transició del feudalisme cap al capitalisme. Anar a l’arrel d’aquesta voluntat d’apropiació ens permet destapar les causes i interessos que hi ha darrere i dels quals són herència les normes i veritats d’avui en dia.
La crisi del sistema feudal, durant el segles VXI i VXII*, va derivar en una nova economia basada en la privatització de la terra i la mercantilització de les relacions socials on el treballador es va veure sotmès a una dependència fins aleshores desconeguda i nou mitjà d’esclavitud: el salari.
Des d’aquest moment, i com diu Marx, “la vida se’ns presenta només com un mitjà de vida.”. Dit en altres paraules, la persona es converteix en una força de treball alienada, en una mercaderia, en un mitjà de producció al servei del capitalisme. Aquest és el motiu pel qual creix de forma dràstica la preocupació i necessitat de control, per part de l’Estat - fet que Foucault anomena Biopoder i que reprendrem més endavant-, dels cossos dels individus (a nivell sanitari, sexual i penal) i dels moviments poblacionals ja sigui a partir de la natalitat, la immigració o l’esclavitud.
És en aquest context on s’ha de situar la caça de bruixes i els diferents mètodes disciplinaris que els estats van imposar per controlar el control que les dones tenien sobre els seus propis cossos i la seva funció reproductiva ja que aquesta capacitat d’autogestió s’interpretava com una amenaça per a l’estabilitat econòmica i social. Tal i com argumenta Silvia Federicci en el llibre “Caliban i la Bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva”, “les matrius van esdevenir territori de control públic, controlat pels homes i l’Estat, i la procreació es va posar directament al servei de l’acumulació capitalista”. En definitiva, es castigava amb foc la recerca del coneixement i l'empoderament de col·lectius vulnerats i subjugats que oferien contra-poder i idearis paral·lels als de l'imperi dominant.
Recuperant la pugna pel domini dels cossos i la seva gestió [el que Foucault anomena Biolítica] els camps de batalla es situen en el control sobre el mercat (1), sobre els recursos humans (2) (mà d'obra) i sobre la pròpia vida (3) de les persones.
Aquesta construcció d'ideologies, veritats i coneixement hegemònic és una constant en la nostra història, però és en els segles XX i XXI que agafa una magnitud tan abismal que totes les branques d'estudi social (Filosofia, Psicoanàlisi, Ciències Socials, etc.) es posen alerta per mirar de determinar-ne la composició material, perquè no ens enganyem, les mínimes crítiques cap aquesta realitat manipuladora són marxistes i, per sort, ho treballen des de camps tan diferents i complementaris que ens en podem fer una idea ben global i, alhora, específica.
Durant el s.XX el capitalisme ha deixat de ser un sistema exclusivament productiu de bens de consum per devenir un sistema de producció integral (Guattari, 1989). Què vol dir això? Que totes les estructures que ha construït giren entorn uns mateixos pilars de domini, explotació i espoli, i que no sols afecten als bens materials de consum, sinó que té com a prioritat produir les subjectivitats (idearis col·lectius) que permetin mantenir aquest espoli mundial de manera indefinida i, sobretot, indetectable. Això s'aconsegueix afectant a les tres escales vivencials:
Mental/Moral - Social/Relacional - Espacial/Geogràfica
Anem pas a pas per entendre-ho millor:
Als anys '90 Toni Negri i Michael Hardt funden el concepte "Imperio" per explicar com el Sistema Capitalista ha evolucionat cap a una nova concepció i implantació del domini social que asseguri l'hegemonia dels poders fàctics. La principal diferència, com venim dient, és el canvi de mirada en el sentit productiu. Ja no es produeixen només bens materials de consum sinó que també es produeixen les ideologies i les subjectivitats que vivim com a societat. Aquest gir és important degut a l'enorme estratificació que comporta el sistema "sense límit", el capitalisme no pot entendre de límits naturals, socials, humans, corporals o mentals, doncs només es sustenta produint fins l'eternitat i si s'atura o no ens convenç de seguir-li el ritme cauria en una crisi definitiva (subversiva).
Aquesta nova producció de bens immaterials (desitjos, ideologies, aspiracions, etc) també va ser advertida per Félix Guattari (1989), que va anomenar la nova configuració com a Capitalisme Mundial Integrat (CMI), doncs entén que la producció sistèmica pren una nova categoria i integra tots els aspectes de les nostres vides: productiu, relacional i subjectiu. Tan des de la branca filosòfica amb Negri, com des de la psicoanalítica amb Guattari, arribem a la mateixa conclusió:
El sistema, sense una manipulació efectiva i constant dels nostres idearis, s'ensorraria en contradiccions que es farien massa evidents com per evitar una insurrecció popular.
Tot i haver pres noves formes i estratègies, ja hem comprovat que la manipulació a la qual se’ns sotmet ha estat una constant al llarg dels segles: des del Xaman fins l'Església i els Mass Media s'han encarregat de perpetuar aquesta voluntat productiva des de l'inici de la història. És cert. Però si afegim Foucault a l'equació potser entendrem perquè al s.XXI sí que existeix un canvi de lògica productiva.
Foucault defineix el que anomena "Dispositius", i l'arrel del concepte és la sistematització de la coordinació d'estructures per a un mateix fi, en el nostre cas el domini i l’espoli. Quan la religió, l'església, la ciència, la publicitat, el sistema financer, els poders legislatiu, executiu i judicial, la producció material i immaterial, els desitjos, les governances, etc. apunten totes i cadascuna en una mateixa direcció es crea un dispositiu associat que s'integra en les nostres ments, cossos i relacions de manera gairebé indetectable.
Quan la religió es sustenta sobre el pecat original executat per una dona, quan a la bíblia el paper femení associat a la dona és el de la cura i la reproducció biològica, quan estigmatitza la menstruació de període impur i proper al diable i culpable de males collites. Quan la ciència es mostra subdesenvolupada en àmbits tant diaris com els processos hormonals i emocionals associats a la menstruació, quan fa d'arguments biològics estadístics normes socials atribuïbles. Quan el mas media assigna rols socials i estètics a cossos i idearis, quan atribueix característiques socials a tipologies hormonals i conductes somatitzades (dona cuidadora, mare, emocional - home productiu, insensible, fort). Quan sèries televisives, programes audiovisuals i radiofònics perpetuen estereotips i enforteixen els rols imposats. Quan els poders fàctics es regenten per homes blancs heterosexuals cis amb diners, quan ens fan relacionar èxit amb poder i notorietat, quan la justícia no és igual segons la teva condició de classe, gènere, sexual o d'origen... Quan tot això es coordina, el dispositiu “Imperi” és imbatible.
El greuge biopolític que estem patint actualment es tradueix en molts camps i nivells que no s’han d’entendre com a problemàtiques autònomes entre elles ja sigui parlant d’un nivell bèl·lic (Palestina, p.e.), demogràfic (Migracions Oceàniques, p.e.) i proletari (precarització absoluta dels drets i seguretats, p.e.). Portem centenars d'anys construint, de manera més o menys conscient, un estat de valors que avui en dia anomenem "Patriarcat" i que es basa en el domini, l'explotació i l’espoli de la reproducció biològica i social. És en aquest últim camp on la teoria de la TRS (Teoria de la Reproducció Social), oberta per Tithi Bhattacharya, ha donat protagonisme a com la complexa xarxa de relacions socials i humanes estan totalment relacionades i condicionades per la producció. La societat es reprodueix en base a unes lògiques opressives (gènere, raça, sexualitat...) que interaccionen constantment entre elles i configuren l’escenari que habitem.
Filant més prim en el cas que ens hem proposat analitzar, per l'Imperi tenir el control efectiu sobre els cossos, la reproducció i, sobretot, la informació sobre els propis cossos i la mateixa reproducció (mètodes anticonceptius, autonomia sanitària, autoconeixement corporal i emocional, etc) és la clau per establir una relació de domini absoluta de la mà d'obra que ha colonitzat. Es proposen enormes masses de proletariat en situacions devastadores que pugnen per llocs laborals finits, cosa que abarateix la força productiva (1 - Productiu) a límits que ni arribaríem a concebre, trenca totalment el teixit associatiu (2 - Relacional) i provoca una situació de dependència integral respecte l'amo (3 - Mental) que ens destrueix.
Segurament us reverberaran d’articles anteriors aquestes 4 estratègies que Marx adjudica al capital i que el permeten mantenir-se de peu: penetració de capital en noves esferes d'activitat, creació de nous desitjos i necessitats, foment del creixement demogràfic i expansió geogràfica.
Es tracta d'estratègies que es poden classificar en dos grans blocs si els mirem des del punt de vista que intentem posar sobre la taula:
1) La creació de noves necessitats i desitjos constants que renovin el mercat. Sigui a partir d'actualitzacions (Tendències de Consum) o a partir de controlar el temps de vida útil dels productes (Obsolescència Programada).
2) La creació, gestió i administració de corrents demogràfiques que puguin produir al menor cost possible i, alhora, absorbir la producció que el sistema necessita per sostenir-se.
Mentre que la primera estratègia es basa en el producte, la segona es basa en la producció. Més específicament en controlar els fluxos de la força productiva i de consum: les persones.
Les corrents demogràfiques que omplen la borsa de mà d'obra per abaixar-ne el cost de mercat no sols es creen a partir de natalitat i desplaçaments transnacionals, també es contempla l'accés al món laboral de masses poblacionals que se'n trobaven al marge. L'entrada de la dona al món productiu regulat suposa un canvi enorme en la concepció del mercat. Recordem que la dona participa de l'economia familiar (no-regulada) des de l'inici dels temps, però d'una manera molt més subterrània, a partir de producció a petita escala per la venda al mercat o tasques de cures i manteniment de la llar, etc. Ara bé, la possibilitat de participar del món laboral regulat propiciava un futur d'autonomia gegant en comparació al lligam de la llar i la dependència patriarcal. Això és cert. Aquest accés, però, es va donar sense un canvi en la infraestructura productiva i reproductiva de la societat i va implementar un doble pes vital per qui, a més de guanyar-se el sou a la fàbrica havia de mantenir la llar, les cures i les tasques reproductives privades. Per al sistema, aquest nou accés de massa poblacional en situació regular també va significar grans canvis de concepció. D'una banda, la crescuda monumental (estem parlant d'un 50%) de l'oferta de mà d'obra enfortia el seu sistema d'hores laborals al lliure mercat, abaratint el seu cost i precaritzant la massa proletària - a més moltes feines tecnificades per les que es pagava més es replegaven en homes en condició de poder, mentre que les tasques menys qualificades i invisibles anaven recaient sobre persones no-normatives (parlant des del punt de vista productiu)-. Per l'altra banda, la doble imposició que es planteja (productiva+reproductiva) eliminava qualsevol espai social d'associació i sororitat que pogués existir entre dones. L'entrada el món productiu capitalista provoca un ofegament social, mental i relacional que té com a conseqüència perpetuar la desinformació i impossibilitar l'intercanvi d'experiències i autonomies, mantenint el control sobre el cos d'una manera encara més ferma i eficient.
Per si fos poc, les crisis sistèmiques també juguen a favor del control i l’espoli... Crear una massa desproporcionada de mà d'obra precaritzada, a la llarga i en cicles, impedeix que l'enorme massa de productes que diàriament surten a mercat siguin absorbits, creant una crisi de superproducció que porta a la ruïna el comerç de petita envergadura (1), augmenta l'atur (2) i obra noves portes als espais laborals no-regulats i les situacions subterrànies encara més devastadores (3), permetent un domini efectiu major sobre les persones i una destrucció voraç de qualsevol tipus de resistència o xarxa de suport mutu existent.
Un dels exemples d'impacte diari que podem extreure d'aquesta densa xarxa de greuges és el dolor menstrual derivat de l'esforç de sosteniment productiu fet a imatge i semblança de l'home blanc no-menstruant en posició de poder.
Cada cos, cada vida, cada persona menstruant, és un món en sí mateixa, i aquí parlarem de dolors associats als ritmes productius capitalistes i somatitzacions de dolors socials. Això no vol dir que no existeixin (ni molt menys!) dolors associats a moltíssimes altres situacions, patologies i aspectes. Demanem disculpes per avançat per si no totes les persones que ens llegiu us sentiu representades i us animem a compartir la vostra experiència amb les vostres persones de confiança per a establir xarxes de suport o enviant un missatge a contacte.mlir@gmail.com per a poder ampliar el camp de coneixement i divulgació.
Dit això ens centrarem en aquest dolor associat a la fase menstrual del cicle que, encara que sigui somatitzat, és REAL: contracció de músculs, dilatament de vasos, encarcarament articular, mals de cap, són nàusees, etc. Un dels principals motius d’aquest dolor (repetim, també el somatitzat) té a veure amb el ritme productiu sistèmic i el seu xoc amb la realitat dels ritmes hormonals i emocionals del cicle menstrual. Ens expliquem. Quan parlem de ritme productiu ens referim a l'obligació de mantenir un ritme constant de producció, a la perpètua sensació de pressa, la velocitat d'accions i reaccions, a mantenir una línia d'actuació acord amb un sistema que busca la producció per la producció, el creixement incansable, infinit, a expenses dels recursos naturals, les nostres vides i la nostra salut. Si ho representem gràficament ho entendrem millor:
Aquesta és una representació gràfica del moviment hormonal que configura cada cicle menstrual. És un exemple entre mil especificacions, però ens aporta una idea de com els canvis hormonals marquen, clarament, les quatre parts del cicle menstrual. El cicle menstrual s’inicia amb el primer dia de sagnat, un moment de molt baixes energies, doncs el cos necessita repòs ja que deixar anar l’úter precisa de fortes contraccions. La fase menstrual dura aproximadament fins el dia 7, en que entrem en la fase preovulatòria i veiem com els estrògens comencen a agafar presència a un ritme molt alt encavallant-se amb la fase ovulatòria (dia 14 del cicle, aprox.). En aquests dies el ritme vital és altíssim, estem despertes a nivell mental i físic. Ens sentim amb energies i segures de nosaltres mateixes, en situació de complir les expectatives patriarcals de producció capitalistes. Ara bé, passada l’ovulació s’entra en la fase pre-menstrual, i l’hormona que prenen el timó és la progesterona. Anomenada també hormona de la calma, les energies es mouen de l’exterior cap a l’interior i el ritme vital es va apagant per donar pas a la introspecció, com preparant-se per hivernar. Aquesta descripció ràpida s'entén en relació al sistema productiu amb la següent imatge.
Quan afegim una línia orientativa de l'exigència productiva a la que ens sotmet el sistema capitalista es visualitza de forma clara quins moments del cicle es presenten com a conflictius. La cura cap al cos, l’atenció cap a les inquietuds més interiors, la necessitat de descansar, de dedicar-nos a tasques creatives, agafar aire i espai… que demanen la fase pre-menstrual i menstrual les situen molt per sota de la línia d'exigència productiva.
Doncs bé, hi ha dues solucions: o bé treballem en un entorn on la perspectiva feminista* posiciona les cures i les persones al centre (1) i ens permet equilibrar els temps i espais laborals en funció del nostre cicle (molt poc comú). O bé forcem els nostres cossos per complir les expectatives (2). En definitiva restem lligades a un sou, a unes hores diàries de producció i reproducció imposades. No podem, d'una manera individual, desfernos d'aquest pes i començar a treballar per a cuidar-nos, doncs se suposa, des de la ideologia patriarcal, que tots els cossos són a la imatge de l'home no menstruant, amb energia constant i només dedicat a la producció*4.
Què passa, doncs, quan el nostre cos demana aire i calma però, en canvi, seguim amb un ritme brutal no només a l'espai productiu, sinó que també carreguem amb totes les tasques reproductives invisibilitzades socialment? Ja us ho podeu imaginar. El primer causant de dolor menstrual és el provocat per forçar el cos a ritmes impropis del nostre moment vital tot mantenint la línia d'exigència per sobre de les nostres possibilitats. Amb l’arribada de la menstruació, i després de 10 o més a un ritme que no podem assumir, la fractura es fa evident i el cos diu prou. Posar la salut i cures de les persones com a centre indiscutible dels espais educatius, laborals i de vida és la base per a fer d’aquesta escolta als nostres cossos una responsabilitat col·lectiva i poder començar a treballar els dolors d'una manera propera i personal fins a gairebé esborrar-los del mapa.
Un altre motiu habitual dels dolors experimentats durant la menstruació és el més vinculat a la somatització social. "La menstruació fa mal, i no hi ha discussió". Tenir el mantra assumit dins els nostres caps, rebre els dies previs a la regla amb temor de tornar-los a patir, viure-ho com una batalla contra el nostre cos que ens agredeix i ens fa la vida difícil. Aquesta predisposició mental a patir la menstruació es tradueix (somatitza) en dolor físic, en tensió muscular que provoca contractures i malestar corporal, dolor articular, ossi, mental... Aquesta predisposició no és pas pròpia de la menstruació sinó que es construeix sobre l’acumulació de tòpics, estigmes i esforços patriarcals que giren entorn la desinformació i la no-investigació o nul·la professionalització mèdica menstrual. Des de la pèssima educació menstrual que s’imparteix a les aules de l'escola -provocant una fractura absoluta entre persones menstruants i no-menstruants en l'interès i preocupació per la situació- fins al nul interès científic en investigar solucions reals que vagin més enllà de les teràpies hormonals que bloquegen els nostres cossos i invisibilitzen el problema, la manca d’informació veraç tant a xarxes com a mitjans de comunicació és alarmant.
Posar de manifest la relació estretíssima que mantenen la desinformació, la manipulació dels idearis i el control de la reproducció social entorn el cicle menstrual és bàsic per a comprendre com d'arrelat es troba el sistema patriarcal en les nostres subjectivitats i en les estructures materials que ens relacionen.
Un autoconeixement dels processos corporals i emocionals, una gestió col·lectiva de les nostres vides, però sempre autònoma als poders imperials, una capacitat de cura i sanejament pròpies i lliures, un control de la natalitat fora de la lògica del mercat i la creació d'espais de sororitat i suport mutu tindrien conseqüències devastadores pel sistema capitalista. No n'hi ha cap dubte.
La falta d'espais de confiança on treballar-nos, on compartir experiències i informació, mètodes pal·liatius, exercicis d'autoconeixement… En definitiva, la falta d'espais socials per a la sororitat sumada a la voluntària desinformació patriarcal expliquen, en gran part, l'assumpció, la predisposició i la posterior somatització del dolor menstrual, en aquest ordre. És per això que és important entendre també el concepte d'Imperi on el sistema capitalista treballa no sols en la producció de bens materials, sinó que també en la creació de discursos hegemònics, patrons de conducta i consum, subjectivitats dominables, etc. per a poder colonitzar (dominar, explotar i extreure recursos) del major nombre d'elements (persones) possibles.
El dolor menstrual és sols un exemple molt concret que ens serveix per explicar l'entorn econòmic, polític, social i mental en el que es gesta el patriarcat com a ideari col·lectiu, però si intenteu traçar les mateixes línies en qualsevol dels altres estigmes, tabús o greuges del cicle menstrual veureu que s'arriba a conclusions semblants, sinó idèntiques.
L'Imperi només es pot sostenir a base de control social, manipulació subjectiva i desinformació per crear dependències que el representin com a "indispensable". Però és tot una il·lusió, un teatre de guinyols si voleu, que mou els fils de totes les estructures interessades en mantenir-se per sobre de les seves possibilitats, sempre a expenses de la classe treballadora i la massa popular.
Recomanem un documental que, tot i formar part del capital, explica la capa més superficial del domini patriarcal a l'Índia. Es troba a Netflix i es diu "Una revolución en toda regla". És prou interessant per crear debats entorn la desinformació i l'estigma de la menstruació, així com entendre com es pot produir sororitat i suport mutu, tot i que és millor si funciona com a contrapoder i no com a engranatge del poder. I encara que el documental sigui criticable en molts aspectes també aporta certes línies que són interessants.
Tan de bo ens haguem explicat bé, seguirem treballant per lligar les puntes que encara queden desfilades, així com per ampliar el coneixement que sabem que ens manca i us convidem, de nou, a compartir les vostres lluites personals per a fer-les col·lectives i teixir mica en mica, fortes resistències.
Salut i cures.
Anotacions:
*1- En l’article predomina el concepte de “cossos menstruants” per davant de dones. Tot i ser una funció biològica pròpia del sexe femení, existeixen varis factors que porten a que no totes les dones tinguin la regla o que hi hagi persones que menstruen i no són dones. Estem parlant d’aspectes tant variats com problemes mèdics o persones no binàries. Tot i així, és important remarcar, tenir present i verbalitzar que la major part de la càrrega i violència que s’exposa al llarg de l’article ha recaigut i recau en dones.
*2- La contextualització històrica en la qual situem l’aparició del capitalisme i inici de la repressió i violència vers les funciones reproductives de les dones responen a una visió eurocentrista. Som conscients que la història s’escriu des de molts altres escenaris que el posterior colonialisme va comportar violències de patrons igual o més durs.
*3- Amb Imperi ens referim a una fase superior del Capitalisme i l'Imperialisme oberta per Félix Guattari i seguida per Antonio Negri. I es defineix per integrar en el sistema productiu no només els bens de consum socials, sinó que també inclou aquella producció immaterial: subjectivitats, desitjos, sexualitats, etc. És, doncs, una proposta contemporània a la teoria clàssica marxiana que, aparentment, no va deixar ben lligada tota la trama de manipulació i condició subjectiva que l'Imperi necessita per créixer. I, en resum, per créixer, diu Guattari, és necessari que el sistema s'extengui, d'una manera geogràfica, sí, també obrint nous espais d'acumulació i nous mercats de consum, però també s'intensifiqui, entri en el més profund de les nostres morals, desitjos i aspiracions. Són, doncs, dos peces dialèctiques que es desenvolupen plegades, l'una no s'entén sense l'altra. Sense producció de subjectivitats no hi ha producció de bens materials i a la inversa. Guattari anomena aquest macrocomplex com a Capitalisme Mundial Integrat (CMI), i s'estan establint resistències entorn el CMI com la nova perspectiva de contrapoder, potser més àmplia que la base marxiana.
*4- Parlem de perspectiva feminista i no de gènere ja que quan reclamem posar la sostenibilitat i les cures al centre ho fem des de la voluntat d’ampliar la visió i incloure les múltiples formes d’opressió com el racisme, homofòbia, classisme, etc. que interactuen amb les entitats de generen.
*5 - L'autoexigència de l'home és un altre tema molt interessant i que treballa amb altres cicles hormonals més dilatats, no tant bruscos, que tenen més a veure, també, amb la climatologia, les temperatures, les estacions, etc. el veurem en articles més endavant.